Preàmbul

Els sotasignats, persones, representants d’entitats, institucions i organitzacions socials, d’associacions de mares i pares, consumidores i usuàries, professores i professors, expertes en l’àmbit de la comunicació i l’educació, i ciutadania en general

des del nostre compromís i interès comú a aprofitar eficaçment els grans avantatges que poden proporcionar els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació (TIC) per al desenvolupament educatiu i cultural de la nostra societat

des de la nostra preocupació, també comuna, per la progressiva deterioració soferta pels continguts de la programació televisiva i l’absència d’alternatives sòlides plantejades per afavorir el desenvolupament de la infància i la joventut, tant a través d’aquest mitjà de comunicació com de les “altres pantalles”

Fem pública la següent Declaració de Madrid, sobre Educació i Mitjans de Comunicació, denominada La Badia dels Cinc Vents, amb l’esperança que nous aires educatius bufin a la nostra societat de la informació i de la comunicació de manera que tots puguem beneficiar-nos-en

Madrid, 9 de febrer del 2005

PS1. Només si totes les persones que formem part de la societat prenem consciència de la importància d’aquest assumpte, es començarà a albirar una llum d’esperança a l’horitzó. És per això que demanem la teva adhesió a aquesta Declaració de Madrid sobre Educació i Mitjans de Comunicació, denominada “La Badia dels Cinc Vents”.

PS2. Després de la lectura d’aquesta Declaració de Madrid, el dia 9 de febrer del 2005 a Madrid, pensem llegir-la i donar-la a conèixer al Caire (Egipte, març del 2005), Brussel•les (Bèlgica, Parlament Europeu i CE, abril del 2005), Nova York (EUA, juny del 2005) i en d’altres ciutats del món, tot coincidint amb la celebració d’esdeveniments relacionats amb l’“albafetització mediàtica”.

Consideracions

1. Els mitjans de comunicació són instruments prioritaris d’oci, entreteniment i, de forma més matisada, d’aprenentatge, per a les nenes i els nens espanyols. La televisió continua sent el mitjà més seguit per l’espectador infantil. Nenes i nens viuen en un estat d’indefensió, tant enfront dels mitjans de comunicació tradicionals, com enfront dels sistemes d’informació i comunicació que ha desenvolupat en els darrers anys la tecnologia digital. Les nenes i els nens tenen fàcil accés a continguts inadequats; al mateix temps que hi ha una mancança d’ofertes infantils atractives, de qualitat, variades en gèneres i que eduquen en valors, tal com assenyala la Convenció del Dret del Nen de 1989, en recollir expressament el dret de tot nen a l’accés als mitjans de comunicació (art. 17) i a la llibertat d’expressió (art. 13).

2. En els darrers anys s’ha produït una profunda involució en el desenvolupament de l’educació mediàtica (alfabetització mediàtica) tot i la importància enorme que els mitjans de comunicació tenen en l’adquisició de coneixements i valors, en l’adquisició d’hàbits i comportaments i, en definitiva, en la seva capacitat potencial per contribuir a la formació de persones més actives, més crítiques, comunicativament més competents i, per tant, més lliures.

3. Aquesta indefensió i les mancances de formació descrites poden ser encara més greus en l’actual etapa de digitalització i convergència tecnològica. Sense una educació adient en l’ús dels mitjans de comunicació i de les tecnologies de la informació correm el risc real que es produeixi un trencament familiar, aparellat a un autèntic trencament social, que provoqui la bretxa digital denunciada sovint, entre info-rics i info-pobres. A més a més, hi ha el perill real d’una deterioració progressiva del sistema democràtic, cada vegada més sotmès a la influència de les grans corporacions i a un augment del risc de manipulació de la ciutadania des d’un punt de vista tant polític com econòmic.

4. És fonamental assolir un nou paradigma en l’àmbit de la comunicació social que asseguri la participació a la presa de decisions públiques de tots els agents implicats: administracions, empreses, professionals de la creació i de la informació, experts, mares, pares i usuaris en general. Un nou paradigma que reconegui la importància estratègica i de futur de l’educació en comunicació.

5. La infància ha de ser el grup participant i destinatari prioritari en una educació per a la comunicació. Mares, pares i educadors en general, hauran de comptar amb els suports didàctics necessaris que els subministrin eines per a l’educació de la infància. Aquestes ajudes contribuiran, al mateix temps, a un aprofitament adient, en positiu, de les noves pantalles, els mitjans de comunicació i els sistemes d’informació, i faran possible la mateixa formació crítica de la ciutadania.

Peticions

1. El compliment obligatori de la legislació nacional i internacional (Directiva comunitària de la Televisió sense Fronteres) en matèria de comunicació, molt especialment pel que fa a la “protecció, promoció i defensa” dels drets de la infància i l’adolescència, no solament per part de l’Estat sinó també per part de les empreses privades.

2. La creació, com més aviat millor, d’un Consell de l’Audiovisual, d’àmbit estatal, independent, de composició plural, encarregat de supervisar el compliment de la legislació i amb capacitat per aplicar sancions. Un Consell que potenciï l’autoregulació, defensi la llibertat d’expressió, protegeixi la infància i reculli les demandes de la ciutadania.

3. El disseny d’un pla d’educació global en comunicació que asseguri la formació en l’ús dels mitjans i la tecnologia de la informació, així com en l’elaboració i l’anàlisi dels missatges. Aquesta educació en comunicació haurà de facilitar el diàleg entre la infància, la joventut i els adults en els entorns escolars i familiars, entre d’altres, i promoure la creativitat, així com fomentar la capacitat d’anàlisi crítica i d’autocrítica.

4. La inclusió i el reconeixement de l’educació en comunicació i de l’ensenyament dels mitjans i de les tecnologies de la informació en els programes escolars, des d’un punt de vista transversal, no solament tecnològic sinó també integralment comunicatiu. Aquesta formació no haurà de limitar-se a donar a conèixer uns determinats recursos tècnics i expressius sinó que també facilitarà instruments per comprendre el món i saber actuar-hi. Els mitjans presenten visions del món que influeixen en els comportaments socials i en la potencial maduració ètica de nens i joves. L’anàlisi dels missatges audiovisuals i multimèdia i la producció de missatges per part de les persones més joves perquè puguin fer arribar la seva veu, contribuiran a reforçar la seva maduració com a ciutadanes i ciutadans responsables.

5. La potenciació per part dels governs d’una política de comunicació que garanteixi la pluralitat d’oferta, l’existència de proveïdors de contingut independents, el manteniment d’operadors públics i socials sense ànim de lucre, i la promoció de polítiques coordinades des del punt de vista local, autonòmic, nacional, europeu i internacional que facin visible el disseny, la producció i la difusió de continguts de qualitat, útils per a l’educació i innovadors i positius per a la infància. En aquest sentit proposem el disseny de programacions específiques per a la infància, especialitzades i segmentades segons nivells d’edat, que millorin el compliment dels drets dels nens, de les nenes i dels adolescents en aquest àmbit.